Pantà de Riudecanyes
En 1897, l’Ajuntament de Reus va encomanar als enginyers Josep Móra, Alfons Benavente i a un futur president de la Generalitat, Francesc Macià, un estudi per fer arribar aigua als seus ciutadans i als seus terrenys de cultiu.
Després de diferents propostes, el 1903, el projecte del pantà de Riudecanyes va arribar de la mà de l’enginyer Gaietà Úbeda i Sarachaga. El 1907 es va deixar l’obra realitzada. Posteriorment es va apostar per fer créixer la presa. Es va fer càrrec de la direcció de l’empresa l’enginyer José Pérez de Petinto i Losada, que la va acabar el 1919.
Cap als anys trenta, va començar una nova etapa d’obres per al pantà, encapçalada per Joaquim Blasco, que van permetre augmentar la capacitat del pantà i que van acabar l’any 1951. Actualment té una extensió de 40 hectàrees i una capacitat de 5 hectòmetres cúbics.
L’embassament és un bonic lloc per fer passejades i admirar el paisatge que l’envolta. Si ens parem a la vora de la carretera que ens porta a Duesaigües per veure el pantà, en direcció cap al poble de Riudecanyes, ens emportarem una grata sorpresa. L’aigua blava i tancada del pantà queda per sobre de l’aigua del mar que brilla molt lluny i immediatament després del mur de tancament de l’embassament. Hi ha un punt on conflueixen, superposades, tres de les millors tonalitats blaves que pot oferir El Baix Camp: la de la seva aigua dolça, la del blau canviant del mar i la del cel clar que defineix els pobles que miren cap al Mediterrani.
Localització
Dades del pantà de Riudecanyes
